Aquest va ser el títol d´una exposició que vàrem realitzar en AFA La Safor fa uns anys, per a donar més visibilitat a la malaltia i a més a més per a que la gent ens coneguera millor.
Es va realitzar una exposició on pintura, escultura, fotografia i poesia d´artistes de la comarca, juntament amb imatges i mètodes de treball per al deteriori cognitiu, es fusionaven per a recaptar fons a favor de l’Alzheimer.
I tirant mà d´aquest títol, podem fer moltes reflexions…
Recorda No Oblidar-me… Al malalt d´Alzheimer, per què no recordarà quin és el teu nom, però el sentiment, l’estima…això no s´oblida.
Recorde com et calmaves sols amb tocar-te o agafar-te la mà, sols amb eixe gest eres feliç i et senties segur, sabies que estava ahi i que estaria fins al final.
Recorda No Oblidar-me… Del plaer que va ser cuidar-te, estar amb tu, dedicar-te el meu temps i la meua estima. Tornar-te d’eixa forma sols una dècima part de tot el que tu em vas donar, el teu amor incondicional, acompanyant-me en el camí de la meua vida, sempre ahi i sempre donant-me el millor de tu. Una infantesa plena de felicitat i d´alegria, que recordaré sempre amb un tendre somriure.
Sé que encara que oblides la meua cara i el meu nom, no oblides que t´estime.
Mai imaginaria que et trobaria tant a faltar…després de cert temps me n’adone.
Recorda No oblidar-me… Als que estan i als que hem perdut pel camí.
Recorda No Oblidar-me…a la persona cuidadora, aquesta que deixa d´anar moltes vegades a la perruqueria, que deixa de costat prendre un cafè amb les amigues per estar amb tu, per jugar a cartes, al dòmino, al veoveo, o passar el temps contant històries perquè et distragues i per fer-te riure.
Aquesta persona cuidadora que deixa de viure part de la seua vida,per dedicar-la a tu, per viure-la amb tu.
I la recompensa tan gran que suposa veure’t i fer-te feliç .
Recorda No Oblidar-me… A les institucions publiques, Conselleries, Ajuntaments, etc. No oblideu que les AFES som Associacions de Familiars d Alzheimer. Som cuidadors, tant els professionals, que estan en el centres com els familiars, però cuidadors TOTS al cap i a la fi.
Cuidant als malalts perquè tinguen una millor qualitat de vida i que el seu deteriorament cognitiu siga més lent i menys dolorós.
I a vosaltres, Institucions, se vos oblida la gran llavor humana i social que és realitza des de les nostres Afes, moltes vegades demanem ajudes i ens sentim poc recolzats, sembla que som nombres , estadístiques , falta de pressuposts….
No s’adoneu de la gran voluntat, solidaritat i valors humans per a dur a terme la feina de les Afes, tant si són Centres de Dia com Unitats de Respir, la seua feina és la mateixa i deurien estar igualment reconegudes per la seua vàlua.
Si des de les institucions es valorara més aquesta tasca, crec que ens ajudarien més.
Hi ha molts Centres lluitant per sobreviure, perquè troben a faltar ajudes tant necessàries per a continuar la nostra feina i no es podeu imaginar el que representaria el tancament per als usuaris i les seues famílies.
RECORDEU NO OBLIDAR-NOS.
Vull acabar amb una estrofa de la cançó que va compondre Salva Racero sobre l¨Alzheimer .
“ No em demanis que recordi
Explicam tots aquest moments junts
Agafam fort la ma
Fes força
I no la deixes anar “
Que reflecteix perfectament el que necessita un malalt d´Alzheimer.
Que l’agafes de la mà…. Per a continuar.
Mª Angeles Durá
Vocal de FEVAFA
