A hores d’ara, ja sabem que els malalts d’Alzheimer ens han ensenyat molt de la seua malaltia, més del que caldria esperar al principi quan els van donar el diagnòstic i el tractament.
Algunes vegades, la seva lucidesa aclaparadora i els seus silencis eixordadors, el seu llenguatge amb la mirada, o el millor del seu somriure, ens mostren el seu estat d’ànim.
Són allí com sempre, vivint un present incert.
Ara ja els coneixem, els hem acompanyats durant anys en el seu caminar dia a dia. Ja sabem descobrir per endavant el que pensen, quan volen descansar, menjar o dormir.
Coneixem la seua història, ens passem hores escoltant les seues històries passades, les vivències que ells i elles recorden.
Històries que probablement mai seran escrites, però són històries precioses de vida, són xicotetes grans històries narrades dia a dia, al matí i a la vesprada. Històries d’amistat, d’amor, de silencis, de frustracions, de mirades que busquen una explicació i una raó del que els està passant. Històries repetides, plenes de preguntes, de desconeixement i de por. Por de no saber o no fer bé les coses, por de no saber què fer, ni que dir.
Són enciclopèdies de vida, plena de sentiments, d’aprenentatge, d’imaginació, de cançons i contes populars, històries de persones que abans ho sabien tot i ara saben menys. Que tenen poc cap, però sí que tenen cor.
Que més dona el final de la història!!!
L’important és escoltar-la de nou com si fora la primera vegada que la conta, amb diferents versions, però la mateixa història repetida.
L’important de cada història és haver-la viscut, apreciar-la tal com és comptada i no entrar en un laberint sense raó, en un oblit d’un llarg camí que mai han de fer en solitari.
La societat viu l’envelliment i la demència com la pitjor de les tragèdies, però cal buscar el costat bo i gaudir de les vivències passades i l’experiència de vida acumulada.
Per això us convide a tots, familiars, amics, professionals, usuaris, etc… a animar-vos a contar les vostres històries, en aquest blog, on es poden penjar i enriquir-nos a tots de les vostres experiències.
Fer UN CONTADOR D’HISTÒRIES, i fins i tot si són moltes poder-les enquadernar o fer un blog expressament per a aquesta iniciativa.
De segur que teniu històries que mereixen ser contades, i veure com flueixen els sentiments, els somriures i valorar el bonic de la vida. Mostrar i educar a la Societat, la responsabilitat que tenim tots de fer valdre els sentiments per damunt d’estigmatitzar a les persones amb demències com l’Alzheimer.
Mariángels Durá
Vocal de FEVAFA
