Estes setmanes passades des de la FEVAFA, venim treballant en el Pla d’Infraestructures que la Conselleria d’Igualtat ha confeccionat i que a anomenat “mapificació dels serveis”. Pla que tants anys venim reclamant des del mon de l’Alzheimer i que finalment s’ha fet sense tenir-nos en conter. També estem treballant en altre tema molt preocupant, donat que perilla la idiosincràsia de la tasca que a les Associacions d’Alzheimer desenvolupem diàriament, el tema del Concert de Places de Centres de dia de les AFES’s amb la Generalitat Valenciana.
Més d’un cop ho he dit. Soc dels que pensa que les associacions (siguen del tipus que siguen), naixen de la mancança de possibilitats de la nostra administració de donar resposta a una necessitat puntual d’un col·lectiu de la societat en que visquem i, per tant un grup de gent amb les mateixes inquietuds, amb les mateixes necessitats acaba ajuntant-se per donar-se ells mateixa resposta a estes necessitats. Necessitats que amb el pas del temps acaben estant les de molta gent més.
El problema que va a tenir la nostra administració, a tots els nivells, municipals, autonòmics, nacional, va a ser molt més gran del que es pensa.
El tercer sector, el mon associatiu necessita també ajuda. Com dic sempre no solament de diners. Que també!.
Ara en acabar està terrible situació que estem passant. Moltes associacions hauran tancat les seues portes i ja no obriran, o costarà molt de temps que es puguen reestructurar per tornar a ser i fer el que feien abans. Parlaré de dos tipus d’associacions que conec de molt prop, les associacions culturals, sociosanitàries.
Als últims anys, molta de la cultura que es feia per tot arreu, eren precisament estes associacions les encarregades de fer-la, encontres culturals i literaris, exposicions de fotos…. si parlem de les sanitàries, associacions d’Alzheimer, de Pàrkinson, d’Esclerosis, d’ELA, d’Autisme… i desenes més que em venen ara al cap.
Els centenars de persones que gestionem estes associacions, estem fent-ho sense ànim de lucre, els milers de persones que treballen en estes associacions entenen i comparteixen la part associativa que té treballar al tercer sector. Per que volem millorar allò que es puga el nostre entorn, ja siga a nivell municipal, autonòmic o nacional. Per que volem tornar un poc a l’entorn en que vivim que ens ho ha donat tot.
A la nostra administració, torne a dir que a tots els nivells, açò li ha vingut molt bé als últims anys: Bandes que organitzen Certàmens de bandes, associacions culturals que organitzen esdeveniments com festivals, encontres i demés. Les associacions sanitàries que estan atenent col·lectius que l’administració no pot ni sap ubicar a cap lloc. Persones amb Alzheimer, amb Pàrkinson, amb Autisme.. molta gent que en un temps passat no molt llunyà es trobaven desnonades i completament fora del sistema.
Per que dic que li ha vingut molt bé; doncs per què per mig de subvencions, per un import 10 vegades més xicotet que el que li costaria, estem cobrint uns camps que l’administració, ni sap, ni te personal, ni pot abans i molt menys en estos moments assumir.
En estos moments, les subvencions venen tard i mal (molt minorades), això les que venen. Baix el paraigües d’esta malíssima situació de la COVID-19, tot està paralitzat, dilatat inexplicablement en el temps i; mentres tant les associacions cultural continuen fent cultura, formant als nostres fills, fent poble. Les sanitàries segueixen amb la cura de la nostra gent mes feble, associacions d’Alzheimer de Párkinson o Autisme continuem amb la nostra tasca dia darrere de dia.
Si la nostra administració no es posa al seu lloc i comença a tenir cura d’este sector que en estos moments li està salvant la papereta, crec que tindrem problemes en un futur no massa llunyà.
Esta situació que estem passant, mes prompte o més tard acabarà però, no se si estos col·lectius podran aguantar fins eixe moment i, correm el risc que ens trobem en el carrer amb molta gent amb malalties com les que venim dient, amb joves que no tenen espais culturals on acudir per acabar de formar-se. Si es perden les associacions, es perd l’oportunitat ixa que parlava d’ensenyar als nostres joves que cal fer per tornar un poc a la societat en que visquem.
Es per això que crec que ara més que mai, cal recolzar les associacions siguen del tipus que siguen. I a tot el món associatiu, solament els demane Que com diu la cançó, nosaltres continuem “Tossudament alçats”.
Arcadi Soriano Morales
Tresorer de FEVAFA