Aquests dies, la Conselleria d’Igualtat ha tret un Pla d’Infraestructures tants i tants anys reclamat per el “món de l’Alzheimer”, vull fer unes reflexions sobre el també anomenat com “mapificació dels serveis”.
En primer lloc, comprovar que estem inclosos en l’apartat genèric de majors, quan, cada vegada més, els nostres familiars/usuaris tenen menys (i molts menys de 65 anys), l’estar amb majors no és insignificant com més tard explicaré.
Fent referència a la Llei de Dependència, art. 15, apartat D-iii, fa clara diferència d’un centre de dia de majors i el d’atenció especialitzada, que incloem en la Llei des de CEAFA, cosa que la Conselleria no compleix homologant els centres com a persones dependents, no, això no ho diu la Llei, reclamem Centres d’Atenció Especialitzada, no és el mateix atendre un major de 70, 80, 90 i 100 anys, que a una persona de 40, 50, 60 i 70 anys amb una demència tipus Alzheimer, no, no és el mateix i la Llei ho diu ben clar.
No és terapèutic atendre un major (jo ja ho sóc), que a una persona amb una malaltia tipus Alzheimer, teràpies d’estimulació específica no farmacològica i, evidentment, tampoc els ràtios de personal i instal·lacions són diferents, ni és igual el cost per plaça en cada cas.
D’aquest pla hi ha dotació econòmica però no se sap anualment la cuantitat prevista, és a dir, per a 2021 no sabem de quant és la inversió. Sí, l’atenció a les demències és costosa, però és un dret dins de l’estat de benestar, o els deixarem morir-se com en les primeres fases del COVID?, són els nostres pares, germans, parella, i tenen dret.
Per descomptat cal estudiar i actualitzar la normativa de 2005 en aspectes com la ràtio de personal, insistisc, siguen o no majors, però es necessita més personal i especialitzat. També reclame centres de dia i residències de grandària xicoteta, la COVID ha demostrat una mortaldat més baixa amb centres xicotets de 30, 40 i 50 places.
Cal normalitzar els centres de dia i respir (coneixem la nostra diversitat orogràfica) en centres on no cap ni física ni emocionalment un centre homologat, però sí que és necessari per a aqueixes 10, 15 o 20 persones que el demanden en pobles d’interior i on també hi ha persones amb Alzheimer.
Per a ser més efectius hem de fer un bon pla d’infraestructures que unifique les millores.
Emili Marmaneu Moliner
Vicepresident de FEVAFA
