El 85% se senten vulnerables després de finalitzar la seua faceta de cuidador i afecta més a dones que a homes. Per altra banda, el 57% pateix el símptoma del “niu buit” i a major edat afecta més aquest símptoma.
El 66% manifesta que ser cuidadors ha canviat la seua personalitat per a pitjor. A més, la pèrdua del familiar del que han tingut cura repercuteix emocionalment, amb sentiments com nostàlgia, enyorança, tristesa, buit, enuig, culpa i fins i tot problemes d’insomni.
Sòn els grans oblidats perquè des de les Afas atenem, i molt bé, a la persona afectada i al cuidador o cuidadors mentre dura l’atenció.
Pero què fem quan desapareix la persona cuidada?
Normalment ens oblidem dels cuidadors, els abandonem i deixem que se les apanyen com puguen. En molts casos deixen de ser membres d’Afa i ens centrem en altres famílies i als excuidadors els oblidem.
Hem de continuar atenent-los perquè ens continuen necessitant. Hem d’aprofitar la seua experiència en grups d’autoajuda, perquè ajudaran altres famílies i recuperaran la seua vida social.
Hem d’ajudar els excuidadors a remuntar, a tornar a la vida social habitual que tenia abans, a recuperar amistats que han desaparegut i moltes vegades ajudar-los a recuperar també la seua vida laboral, perduda o molt abandonada, ajudar-los a incorporar noves aficions i potenciar les relacions interpersonals.
En definitiva les AFAs hem de continuar ajudant als ex-cuidadors.
No els podem oblidar perquè sovint, després d’anys o dècades “apartats del món”, només ens tenen a nosaltres.
Emili Marmaneu Moliner
Vicepresident de FEVAFA
